dijous, 29 d’abril del 2010

El Ictíneo III

ICTINEO 3 és el proyecto de desarrollo del primer submarino civil moderno diseñado y construido en Catalunya después de los dos Ictíneos de Narcís Monturiol del siglo XIX.

El ICTINEO 3 está concebido como un submarino moderno que incorporará materiales
innovadores y técnicas de construcción avanzadas en sistemas energéticos no contaminantes, sistemas de control y gestión inteligentes y las tecnologías mas avanzadas en sistemas de posicionamiento, navegación, comunicaciones y sensores. Será una herramienta con gran versatilidad, pensado para poder ser transformado y modificado al ritmo que avancen las innovaciones tecnológicas, un sumergible que sirva de base para cualquier experimento científico que se pueda llevar a cabo bajo el mar.

Els tripulants del primer Ictineu

El matí del 28 de juny de 1859, l'Ictineu descansava damunt la rampa d'avarada, el folre polit d'olivera brillava sota la llum del sol, l'escotilla i les portelles protuberants a cada banda li conferien l'aspecte d'una balena d'ulls sortints embarrancada en terra ferma, observant amb avidesa el mar que li és font de vida. Cap a les nou del matí, aquell leviatan artificial va lliscar pels carrils guies fins a l'aigua.

Els tres argonautes -la primera tripulació de l'Ictineu. D'esquerra a dreta: Josep Missé, el mestre d'aixa; Narcís Monturiol; Josep Oliu, el primer soci de Monturiol en el negoci dels quaderns escolars.

Malauradament, mentre lliscava cap a l'aigua va topar amb algun petit obstacle amagat i el so d'un cruixit inesperat va esquinçar l'aire. Angoixat, Monturiol va examinar la nau sinistrada. Diverses portelles s'havien esquerdat i el buc exterior i els tancs de llast s'havien malmès. Era conscient que la reparació esgotaria els fons disponibles de la societat. Amb certa tristor, va decidir que el submarí encara podia funcionar sense una reparació total, sempre i quan es limités a immersions de fins a 20 metres. Ell i el seu equip van posar-se a reparar els danys menors. Van comprovar els sistemes de la nau al mateix moll.

Rèplica de l'Ictíneo I situada davant del Museu Marítim a Barcelona. Aquesta rèplica i la de l'Ictineu II, situada al Port, es van fer per la pel·lícula "El Senyor del mar" dirigida per Francesc Bellmunt al 1993.

Ben aviat, l'Ictineu va estar a punt per abandonar l'amarrador. A mig matí d'un resplendent dia d'estiu, la família i els amics de l'Ictineu recorrien ansiosos els molls de la Barceloneta amunt i avall. Monturiol, Emília, les seves filles, Anita i Adelaida, de dotze i cinc anys respectivament, una colla de constructors de vaixells revolucionaris, i molts dels principals utopistes de Barcelona s'havien aplegat per presenciar la primera incursió de l'Ictineu en la profunditat. Monturiol i dos companys -Josep Oliu, el seu antic soci en els negocis, i Josep Missé, el constructor naval- es van dirigir mútuament un gest afirmatiu amb el cap, van pujar a l'Ictineu i van tancar l'escotilla al seu darrere. El petit vaixell es va balancejar dins l'aigua com un barril insegur mentre els tripulants es situaven als seus llocs, invisibles dins la minúscula cambra de pressió.

Maquetes dels Ictineus I, II i III exposades a la fira GALACTICA de Vilanova i la Geltrú de 2009. A la realitat l’Ictineu II era el doble de gran que l’Ictineu I.

Aleshores l'hèlice de proa va començar a batre l'aigua i la nau es va allunyar suaument de l'amarrador. Quan va arribar a poques desenes de metres del moll, l'Ictineu es va aturar, va emetre una fúria escumosa de bombolles, i lentament va submergir-se sota la superfície obscura i encalmada del port. L'aigua va tancar-se damunt les darreres traces del vaixell i la seva tripulació. El silenci es va estendre pel port i embolcallà els espectadors expectants. És indubtable que pel moll devien voleiar pensament silenciosos sobre totes les coses que podien sortir malament en aquella aventura agosarada, sobre la veritable gravetat dels danys soferts en l'últim minut, sobre si la força de l'esperança i la voluntat eren capaces de preservar la vida des de la distància, desitjant haver dit això o haver fet allò altre. Van passar vint minuts.

De sobte, la superfície va bombollejar i es va obrir, i el llom brillant i bru de l'Ictineu va emergir de l'aigua fangosa i verda. La nau va cabussar lúgubrement durant uns moments. Aleshores l'escotilla es va obrir amb un grinyol. Monturiol va treure el cap i les espatlles i va aixecar els braços enlaire en senyal de triomf. El moll va esclatar en exclamacions d'alegria i d'alleujament. Per a la família i els amics, i per als utopistes de Barcelona, el retorn de Monturiol del món de la profunditat no era res més que un miracle.

Dins del submarí, l'experiència era esglaiadora. Després del seu primer viatge, l'antic revolucionari i actual accionista Sunyer i Capdevila va escriure un poema dedicat a Monturiol:

De tu monstruo en el seno
Yo he descendido a tu ignorado mundo.
De audàcia el pecho lleno,
Porque allí estabas tú, firme, sereno,
Porque allí estaba tu saber profundo.
[...]
Yà un punto, en un momento,
La complicada màquina moviendo,
Gira la hèlice lento,
Sale el aire gimiendo.
Y el cetàceo se hunde en su elemento
Y aquella luz difusa,
Que el reducido espacio aún inunda,
Se ofrece mas confusa
Y en sombras tanto abunda
Que esparce negra oscuridad profunda.

"El somni de Monturiol", Matthew Stewart, GRAÓ Editorial, Barcelona 2009

Monturiol

Alguns nois de primer anirem a al Museu Marítim de Barcelona, el dia 20 de Maig a exposar una maqueta del submarí de Monturiol. Quan la gent ens pregunti coses sobre el submarí, intentarem donar-lis totes les respostes que ens sapiguem, també els hi explicarem com ho hem fet i el temps que hem trigat a preparar-ho tot. Ens explicaràn més sobre la vida de ell, per així, ja que anem volutariament, poder aprendre una miqueta més. També ens explicaràn la construcció que estàn fent d'un submarí molt petit. Al final de tot, nosaltres també tindrem temps de veure exposicions.

Monturiol

Els nens voluntaris a anar a l'exposició de Barcelona al Museu Marítim, el dia 20 de maig, aniran a exposar uns articles i una maqueta del famós submarí que va crear Narcís Monturiol, l'Ictineu. Estaran tot el matí allà, exposant la maqueta i explicant com s'ha fet i com han treballat. Els alumnes del Can Planas exposaran un treball de power point i després la maqueta de l'Ictineu. Escoltaran les exposicions de les demès escoles. Passaran allà tot el matí.

dimarts, 20 d’abril del 2010

Els tripulants del Ictineu II

Al llibre "Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua" hi ha una descripció dels tripulants del Ictineu II i les seves funcions.

Las máquinas de que está compuesto un Ictíneo han de tener personas especiales para cuidarlas y dirigirlas; en la distribución de este personal se ha de atender solamente á las funciones principales, las cuales son: gobierno de la densidad; aireamiento; máquinas de vapor; fuegos, y nivelación.

La más importante de todas es el gobierno de la densidad, la cual por mal gobierno ó por descuido momentáneo, podría precipitar el buque á abismos cuyas presiones aplastasen la cámara antes de dar tiempo para usar de los medios extraordinarios que tiene un Ictíneo para subir á la superficie.

El gobierno, pues, de la densidad por los medios naturales del Ictíneo, debe reservarse al Jefe, Capitán y Director del buque, ó á su segundo, los cuales al mismo tiempo que marinos deben conocer la parte de las ciencias físico-químicas que se refieren á la navegación submarina. Los órganos, que gobiernen la densidad, que por sus propias manos dirigirá el Capitán ó segundo, se hallarán en la timonera del Ictíneo.

Purificar el aire, producir oxígeno, ventilación y demás órganos y sus funciones, estarán á cargo de un aireante, que en las sumersiones cuidará exclusivamente, del mantenimiento del aire en las condiciones exigidas por la higiene.

Los maquinistas celarán todas las máquinas, y en especial las de vapor.

Los fogoneros tienen á su cargo el fuego submarino, el cual debe mantener una presión constante en la caldera.

Los nivelantes tienen el encargo de las bombas hidráulicas que procuran la presión necesaria en las vejigas, por medio de la cual el capitán gobierna la densidad del buque; además cuidarán del lastre de equilibrio.

Los torreros que proveen á las funciones de los faros iluminadores del espacio exterior, cuyas luces, ya sean eléctricas ú oxhidricas, requieren cuidados especiales y constantes.

Los medios extraordinarios para subir con rapidez del fondo, estarán encomendados á los que los tengan más cerca del sitio que ocupen.

El joc "Els somnis de Narcís Monturiol"

El Comissionat per a Universitats i Recerca (Departament d'Innovació, Universitats i Empresa-Generalitat de Catalunya), el Grup d'Informàtica a l'Enginyeria-Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics (Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona-UPC) i Digital Work Force S.L. han elaborat un joc anomenat "Els somnis de Narcís Monturiol".

Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua

La descripció dels experiments fets per Monturiol i dels seus ictineus va quedar recollida al llibre "Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua".

Aquest llibre, publicat després de la seva mort, s'ha reeditat varies vagades i es pot consultar en versió electrònica.